{"id":1,"date":"2023-02-28T09:00:31","date_gmt":"2023-02-28T09:00:31","guid":{"rendered":"http:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/?p=1"},"modified":"2025-08-09T12:47:47","modified_gmt":"2025-08-09T10:47:47","slug":"manipuladors-sense-escrupols","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/2023\/02\/28\/manipuladors-sense-escrupols\/","title":{"rendered":"Manipuladors sense escr\u00fapols, zombis i realitat"},"content":{"rendered":"\n

Pot la realitat superar la ficci\u00f3?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Durant la darrera d\u00e8cada hem viscut l\u2019ascens a la fama d\u2019una tem\u00e0tica de terror que ha fet triomfar s\u00e8ries, pel\u00b7l\u00edcules i videojocs per igual: Estem parlant dels zombis! Aquestes criatures normalment es representen com a violents cad\u00e0vers reanimats, carents d\u2019emocions, carents de personalitat i sempre a la b\u00fasqueda de carn humana per infectar, transmetent la seva condici\u00f3 a tot aquell qui aconsegueixen mossegar.<\/p>\n\n\n\n

Si b\u00e9 tots som conscients que aquestes s\u00f3n obres fict\u00edcies, imaginatives i representants d\u2019un perill irreal, els mecanismes que hi ha al darrere d\u2019aquestes criatures no estan tan lluny de la realitat. De fet, podem simplificar el fen\u00f2men de zombificaci\u00f3 i definir-lo com a una alteraci\u00f3 irreversible del comportament. Amb aquesta premisa en ment, hi ha una llarga llista d\u2019\u00e9ssers vius reals que podem proposar per a fer de protagonistes al seg\u00fcent \u201chit\u201d televisiu. Tals \u00e9ssers vius cauen dins de la categoria que anomenem com a parasitoides<\/strong>; un subgrup dins dels par\u00e0sits convencionals que tenen la particularitat de no importar-lis si el seu hoste sobreviu, o no, al proc\u00e9s d\u2019infecci\u00f3. B\u00e0sicament, s\u2019aprofiten d\u2019un hoste per assegurar la seva pr\u00f2pia superviv\u00e8ncia i reproducci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\n

Parasitoides. Una definici\u00f3 definici\u00f3 m\u00e9s cl\u00e0ssica remarcaria que un parasitoide \u00e9s un organisme que viu la major part de la seva vida en o sobre un sol amfitri\u00f3, al qual sol matar al final del seu desenvolupament. A difer\u00e8ncia dels par\u00e0sits, que poden viure sobre o dins d\u2019un amfitri\u00f3 durant tota la seva vida, molts cops passant desapercebuts. Els parasitoides poden ser insectes, com ara vespes, mosques o escarabats, i s\u2019utilitzen sovint com a control biol\u00f2gic per regular poblacions de plagues d\u2019insectes en l\u2019agricultura. De fet, acostumen a ser les larves d\u2019aquests artr\u00f2podes les que es desenvolupen dins d\u2019un hoste, nodrint-se\u2019n.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

En aquest article veurem diversos exemples de parasitoides capa\u00e7os d\u2019alterar el comportament de la seva v\u00edctima. No obstant, per introduir-nos al m\u00f3n dels manipuladors de comportament primer ens remuntarem a un dels primers casos descrits a la literatura cient\u00edfica, en el que el protagonista no acabar\u00e0 amb la vida del seu hoste, per\u00f2 s\u00ed que ajudar\u00e0 al botx\u00ed a fer la seva feina. Al voltant dels anys 50, l\u2019ec\u00f2leg Willem van Dobben va notar que les carpes infectades per un cuc intestinal del g\u00e8nere Ligula <\/em>eren m\u00e9s f\u00e0cilment capturades per aus icti\u00f2fagues (que s\u2019alimenten de peixos). Ligula intestinalis<\/em> necessita de tres hostes diferents per a completar el seu cicle vital, i precisament el seu hoste definitiu (des d\u2019on pondr\u00e0 els ous) es tracta d\u2019una au. Aix\u00ed doncs, els indicis apunten a que algun canvi en el comportament de les carpes infectades per Ligula intestinalis<\/em> les feia m\u00e9s susceptibles a ser capturades pel depredador, facilitant aix\u00ed que el par\u00e0sit pogu\u00e9s infectar f\u00e0cilment a l\u2019ocell.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Un altre exemple senzill de manipulaci\u00f3 del comportament (aquest cop, indirectament) el trobem en el fong Entomophtora muscae<\/em>. Quan aquest fong entra en contacte amb una mosca la pot colonitzar, causar-li la mort en uns dies i desenvolupar estructures reproductores per alliberar les seves espores. El que \u00e9s interessant per\u00f2, \u00e9s que un cop la mosca ja \u00e9s morta el fong segueix estenent-se pels seus teixits interns, causar la inflamaci\u00f3 i un canvi d’aparen\u00e7a a l\u2019abdomen de la mateixa mosca. S\u2019ha descrit que els cad\u00e0vers de mosques femella infectades amb el fong, atrauen m\u00e9s sexualment  els mascles de la mateixa esp\u00e8cie. I amb el contacte \u00edntim, el fong es pot transmetre molt f\u00e0cilment!. Tot i que aquest comportament es va descriure en un estudi l\u2019any 1993, han fet falta gaireb\u00e9 30 anys per demostrar (el passat 2022) que el canvi de comportament era causat per l\u2019alliberament de feromones per part del fong.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

I ara que trepitgem el territori dels fongs, qu\u00e8 millor que aprofitar l\u2019auge de la s\u00e8rie The Last of Us<\/em> per parlar de Cordyceps<\/em>, uns dels m\u00e9s temibles parasitoides alteradors del comportament!<\/p>\n\n\n\n

Si comencem pel principi, direm que les esp\u00e8cies del g\u00e8nere Cordyceps <\/em>es caracteritzen perqu\u00e8 totes s\u00f3n parasitoides d\u2019insectes i altres artr\u00f2podes. N\u2019hi ha m\u00e9s de 600 descrites, cadascuna amb una esp\u00e8cie hoste espec\u00edfica amb la que ha co-evolucionat al llarg dels anys. Com s\u2019introdueix a la primera escena de la s\u00e8rie de televisi\u00f3, el miceli (format per hifes, c\u00e8l\u00b7lules en forma de  filament que formen el cos del fong) de Cordyceps <\/em>envaeix i substitueix els teixits de l\u2019hoste infectat, matant l\u2019artr\u00f2pode i despr\u00e9s fent cr\u00e9ixer un cos fruct\u00edfer (els bolets que consumim s\u00f3n els cossos fruct\u00edfers d\u2019un fong), que \u00e9s una estructura que emmagatzema i s\u2019encarrega de disseminar les espores. La particularitat del cas \u00e9s que algunes esp\u00e8cies de Cordyceps<\/em> o Ophiocordyceps<\/em> (un g\u00e8nere molt semblant) aconsegueixen durant la infecci\u00f3 assaltar el sistema nervi\u00f3s de la v\u00edctima, desencadenant un comportament err\u00e0tic. Aquest comportament no \u00e9s violent, com s\u2019ensenya a la s\u00e8rie de ficci\u00f3, sin\u00f3 que m\u00e9s aviat causa una desorientaci\u00f3 de la v\u00edctima, que s\u2019allunya de la seva col\u00f2nia i acaba ancorant-se sota les fulles dels arbres amb les mand\u00edbules, que queden totalment bloquejades despr\u00e9s de tancar-se. Aquest \u00e9s el moment on el cos fruct\u00edfer (bolet) s\u2019acaba desenvolupant, puguent dispersar molt efectivament les espores des d\u2019una posici\u00f3 d\u2019altura.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

De fet, no nom\u00e9s el comportament de l\u2019hoste afectat no \u00e9s violent ni pot transmetre la malaltia a humans, sin\u00f3 que nosaltres ens en podem arribar a beneficiar. Com a curiositat interessant, l\u2019insecte infectat i ben assecat s\u2019ha consumit des de fa m\u00e9s de mil anys en la medicina xinesa. Hi ha estudis pre-cl\u00ednics que afirmen que alguns dels compostos que produeix el fong poden contribuir al refor\u00e7 del sistema immune, a actuar com a antioxidant, anticancer\u00edgen, antidiab\u00e8tic, anti-fatiga, antiedat, hipocolesterol\u00e8mic, hipotensiu, vasorelaxant, antidepressiu, protector de ronyons, i fins i tot afrodis\u00edac! Tot i que moltes de les reivindicacions anteriors s\u2019han fet en base a estudis amb c\u00e8l\u00b7lules cultivades al laboratori, un producte innovador fet amb cordycepina (una subst\u00e0ncia produ\u00efda pel fong) ha rebut recentment l\u2019aprovaci\u00f3 per passar a fase cl\u00ednica II, en la que s\u2019est\u00e0 estudiant en pacients de melanoma i adenocarcinoma l\u2019efic\u00e0cia del medicament.  <\/p>\n\n\n\n

Fins ara hem parlat de manipuladors del comportament que s\u00f3n min\u00fasculs i fins i tot microsc\u00f2pics en la seva individualitat, per\u00f2 trobem tamb\u00e9 un ampli ventall de par\u00e0sits i parasitoides alteradors de comportament que poden ser distingits a ull nu.<\/p>\n\n\n\n

Precisament, en aquest sentit hi ha un par\u00e0sit que intenta ser quan m\u00e9s visible millor durant la seva infecci\u00f3, amb el prop\u00f2sit que un depredador (i potencial hoste pel par\u00e0sit) es mengi la presa on el par\u00e0sit es troba. Estem parlant del cuc pla (trematode) Leucochloridium<\/em>, que infecta cargols de terra en una de les fases del seu cicle de vida. Durant el seu pas infectant el cargol, el cuc par\u00e0sit creix pel seu interior i es ramifica fins arribar a les antenes dels cargols. All\u00e0, i des de dins, es forma una estructura especial que a mitjan\u00e7ant de pulsacions imita l\u2019aparen\u00e7a d\u2019una eruga. Al mateix temps, el par\u00e0sit estimula el cargol a moure\u2019s a espais lluminosos i oberts. El resultat \u00e9s que els tentacles del cargol semblen una eruga en un lloc ben visible pels ocells, atraient aus predadores perqu\u00e8 se n\u2019alimentin, arrancant els ulls infectats del cargol i aix\u00ed fent que el par\u00e0sit pugui accedir al seu nou hoste. De fet, molts cops el tentacle del cargol torna a cr\u00e9ixer, convertint els cargols infectats en m\u00e0quines de reproducci\u00f3 pel par\u00e0sit. Terror\u00edfic!<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Cicle de vida de Leucochloridium:<\/strong> Tot comen\u00e7a quan els ous del cuc, que es troben a femtes d\u2019ocells, s\u00f3n ingerits per un cargol de terra del g\u00e8nere Succinea<\/em>. Dins de l\u2019intest\u00ed del cargol eclosionen els ous i surten els miracidis, que penetren l\u2019intest\u00ed i entren als teixits interns del cargol. Aquests miracidis es transformen en esporocists, que produeixen m\u00e9s esporocists filles, que s\u00f3n b\u00e0sicament f\u00e0briques de larves cercaries. Quan les larves ja s\u2019han produ\u00eft, les mateixes f\u00e0briques, o esporocists, es ramifiquen fins arribar a les antenes\/tentacles dels cargols i des de dins fan senyals en forma de l\u00ednies de colors que van movent-se en un ritme polsant, atraient ocells. Els ocells devoren el cargol o el seus tentacles, i totes les larves (metacerc\u00e0ries) que s\u2019havien produ\u00eft dins del cargol es poden desenvolupar a l\u2019intest\u00ed dels ocells i tancar el cicle, on finalment des de la cloaca aniran alliberant els nous ous.<\/p>\n\n\n\n

Hem vist ja un parell d\u2019exemples de casos on el par\u00e0sit pot controlar en certa mesura el moviment de l\u2019hoste. Per\u00f2 tamb\u00e9 trobem mosques parasitoides, que formen larves que infecten abelles i les condueixen a enterrar-se sota terra, fugint de la col\u00f2nia, per poder arribar a la maduresa adulta en un lloc protegit. De fet aquestes mosques, un cop adultes, adopten una coloraci\u00f3 groga i negre, imitant les abelles i vespes. <\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Finalment, com a darrer exemple citarem els nematomorfs, cucs par\u00e0sits que afecten a artr\u00f2podes com escarabats, paneroles o grills, i on en aquests darrers s\u2019ha descrit com el par\u00e0sit els condueix a llocs amb aigua i els fan saltar sense pensar’s-ho dues vegades, a la seva mort, per a poder facilitar la sortida del cuc per un orifici. Ser\u00e0 a l\u2019aigua on el par\u00e0sit llavors es troba c\u00f2mode per a continuar amb el seu cicle de vida, deixant enrere el cad\u00e0ver de l\u2019artr\u00f2pode.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

I fins aqu\u00ed arriba aquest primer article de Xarrup de Ci\u00e8ncia, on hem parlat del fascinant m\u00f3n dels par\u00e0sits que alteren el comportament dels seus amfitrions. Des de formigues zombi fins a grills su\u00efcides, hem explorat les estranyes i fascinants maneres en qu\u00e8 els par\u00e0sits poden manipular el comportament dels seus amfitrions. Aquests \u00e9ssers que controlen la ment poden semblar trets d’una pel\u00b7l\u00edcula d’horror, per\u00f2 s\u00f3n ben reals, i el seu impacte en el m\u00f3n natural \u00e9s profund. Aix\u00ed que la propera vegada que estigueu a l’aire lliure, recordeu que no esteu sols. Qui sap quins par\u00e0sits poden estar amagats a les ombres? <\/p>\n\n\n\n

Mantingueu-vos curiosos, mantingueu-vos segurs i fins la propera entrada de Xarrup de Ci\u00e8ncia!<\/p>\n\n\n\n

Refer\u00e8ncies<\/strong><\/p>\n\n\n\n