{"id":20,"date":"2023-03-24T09:00:43","date_gmt":"2023-03-24T08:00:43","guid":{"rendered":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/?p=20"},"modified":"2025-09-17T12:25:42","modified_gmt":"2025-09-17T10:25:42","slug":"parlem-dimmunoterapia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/2023\/03\/24\/parlem-dimmunoterapia\/","title":{"rendered":"Parlem d’immunoter\u00e0pia"},"content":{"rendered":"\n

La immunoter\u00e0pia \u00e9s la modulaci\u00f3 del sistema immunitari d\u2019un individu amb finalitats terap\u00e8utiques. Aquesta modulaci\u00f3 es pot fer a trav\u00e9s de f\u00e0rmacs o b\u00e9 a trav\u00e9s de propis elements del sistema immunitari. En les \u00faltimes d\u00e8cades s\u2019han produ\u00eft grans aven\u00e7os en aquest camp, especialment pel tractament del c\u00e0ncer, per\u00f2 cada vegada m\u00e9s s\u2019apliquen a altres malalties. Tot i que si considerem aquesta definici\u00f3, la primera immunoter\u00e0pia de la hist\u00f2ria seria la primera vacuna (contra la verola i creada per Edward Jenner el 1796), avui tamb\u00e9 parlarem d\u2019altres tipus d\u2019immunoter\u00e0pies m\u00e9s recents i avan\u00e7ades.<\/p>\n\n\n\n

Diferents tipus d\u2019immunoter\u00e0pia<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La classificaci\u00f3 de les immunoter\u00e0pies es fa en funci\u00f3 de quin element \u00e9s el que s\u2019utilitza per al tractament, aix\u00ed com quin tipus d\u2019efecte produeixen. Aix\u00ed doncs, podem distingir quatre grans grups de tipus d\u2019immunoter\u00e0pia.<\/p>\n\n\n\n

\u00das d\u2019anticossos:<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Tots hem sentit a parlar d\u2019anticossos alguna vegada, especialment despr\u00e9s de la pand\u00e8mia quan d\u00e8iem que ten\u00edem anticossos si hav\u00edem passat la malaltia. Per\u00f2 qu\u00e8 s\u00f3n exactament i com els produ\u00efm? Els anticossos s\u00f3n unes prote\u00efnes que secreten els limf\u00f2cits B (concretament quan s\u00f3n productors d\u2019anticossos, els anomenem, c\u00e8l\u00b7lules plasm\u00e0tiques) una vegada han reconegut un antigen<\/strong>. Els ant\u00edgens s\u00f3n petites porcions de prote\u00efnes (p\u00e8ptids) capa\u00e7os de desencadenar una resposta immunit\u00e0ria. Generalment, els ant\u00edgens provenen de pat\u00f2gens, tot i que no t\u00e9 perqu\u00e8 sempre ser aix\u00ed. No obstant, quan parlem de l\u2019\u00fas d\u2019anticossos en immunoter\u00e0pia ens referim a uns tipus d\u2019anticossos una mica diferents. Donat que els anticossos s\u00f3n espec\u00edfics<\/strong>, \u00e9s a dir, nom\u00e9s reconeixen un antigen concret, podem produir anticossos que reconeguin prote\u00efnes humanes. Tradicionalment, aix\u00f2 es feia utilitzant animals, per exemple, en ratolins. Si immunitzem un ratol\u00ed amb un antigen hum\u00e0, el seu sistema immunitari ho reconeixer\u00e0 com si fos una cosa estranya, igual que si s\u2019infect\u00e9s amb un bacteri o un virus, i alguns dels seus limf\u00f2cits B comen\u00e7aran a produir anticossos que seran espec\u00edfics d\u2019ant\u00edgens de prote\u00efnes humanes. L\u2019any 1975, dos cient\u00edfics (Kh\u00f6ler i Milstein) van desenvolupar el que coneixem com a hibridomes per a\u00efllar aquests limf\u00f2cits B de ratolins immunitzats i els van fusionar amb c\u00e8l\u00b7lules neopl\u00e0siques de mieloma, que \u00e9s quan les c\u00e8l\u00b7lules plasm\u00e0tiques es tornen tumorals. Fent aix\u00f2, aconseguim tenir un \u201ctumor\u201d de c\u00e8l\u00b7lules plasm\u00e0tiques al laboratori i que per tant, es reprodueix constantment i que alhora produeix l\u2019antic\u00f2s que ens interessa. Avui en dia, tenim altres m\u00e8todes d\u2019enginyeria gen\u00e8tica que ens permeten crear anticossos recombinants. \u00c9s a dir, dissenyem el \u201cgen\u201d del nostre antic\u00f2s i l\u2019inserim en altres c\u00e8l\u00b7lules productores.<\/p>\n\n\n\n

Ara que ja sabem qu\u00e8 s\u00f3n i com es produeixen, ens falta saber de qu\u00e8 ens serveixen? Quan un antic\u00f2s s\u2019uneix a alguna prote\u00efna del nostre cos, es poden produir varis efectes que buscarem en funci\u00f3 del tipus de modulaci\u00f3 que estiguem desenvolupant. Els anticossos poden bloquejar receptors (prote\u00efnes de la membrana) fent-los inaccessibles pels seus lligands, o fer l\u2019efecte contrari, actuar com a lligands i activar certs receptors. Per altra banda, tamb\u00e9 ens poden servir com a opsonitzadors<\/strong>, un proc\u00e9s que forma part de la resposta immunit\u00e0ria i que serveix per \u201cmarcar\u201d les c\u00e8l\u00b7lules que han de ser eliminades, per exemple, perqu\u00e8 han estat infectades amb un virus. Aix\u00ed doncs, mitjan\u00e7ant anticossos podem produir una infinitat d\u2019efectes diferents i \u00e9s per aix\u00f2 que alguns tipus d\u2019anticossos concrets s\u2019inclouen en altres categories d\u2019immunoter\u00e0pia, com veurem m\u00e9s endavant.<\/p>\n\n\n\n

Transfer\u00e8ncia cel\u00b7lular adoptiva:<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Tal i com indica el seu nom, la transfer\u00e8ncia cel\u00b7lular adoptiva es basa en transferir c\u00e8l\u00b7lules als pacients, generalment c\u00e8l\u00b7lules del sistema immunitari amb la finalitat de reactivar o millorar la resposta immunit\u00e0ria. Es subdivideix en varis grups diferents, en funci\u00f3 dels elements que transferim.<\/p>\n\n\n\n

1.     Limf\u00f2cits infiltrants de tumor: <\/strong>Generalment el que transferim s\u00f3n limf\u00f2cits T, un tipus de c\u00e8l\u00b7lules del sistema immunitari que \u00e9s capa\u00e7 d\u2019atacar els tumors, gr\u00e0cies al reconeixement espec\u00edfic mitjan\u00e7ant els seus receptors, anomenats TCR, de l\u2019angl\u00e8s T cell receptor<\/em>. El que es fa, per exemple en c\u00e0ncer, \u00e9s extreure del propi pacient limf\u00f2cits de la seva sang, al laboratori s\u2019identifica quins s\u00f3n capa\u00e7os de recon\u00e8ixer tumors i expandir-los per tornar a introduir-los despr\u00e9s al cos, ajudant al propi sistema immunitari a tenir m\u00e9s limf\u00f2cits capa\u00e7os d\u2019atacar els tumors.<\/p>\n\n\n\n

2.     CAR-T-cells:<\/strong> Les CAR-T cells s\u00f3n un tipus de limf\u00f2cits T que han estat modificats gen\u00e8ticament. En comptes de tenir un TCR, es modifiquen i el que tenen \u00e9s un antic\u00f2s que reconeix alguna mol\u00e8cula, per\u00f2 que \u00e9s capa\u00e7 d\u2019activar a la c\u00e8l\u00b7lula T de la mateixa manera que mitjan\u00e7ant el seu TCR. Aquest tipus de ter\u00e0pia est\u00e0 tenint un gran \u00e8xit en el tractament de limfomes, del que comunament es coneixen com \u201cc\u00e0ncers de la sang\u201d.<\/p>\n\n\n\n

3.     Basades en receptors de limf\u00f2cits T modificats gen\u00e8ticament: <\/strong>De nou, aquestes c\u00e8l\u00b7lules T tenen els seus TCR modificats per\u00f2, en aquest cas, el que es fa \u00e9s utilitzar un TCR que sabem que reconeix espec\u00edficament algun antigen d\u2019inter\u00e8s, per exemple un antigen tumoral, i s\u2019introdueix mitjan\u00e7ant enginyeria gen\u00e8tica als limf\u00f2cits T.<\/p>\n\n\n\n

4.     D\u2019altres tipus cel\u00b7lulars: <\/strong>a part d, de les m\u00e9s utilitzades en c\u00e0ncer s\u00f3n de c\u00e8l\u00b7lules NK, per\u00f2 en altres malalties tamb\u00e9 s\u2019estudia l\u2019\u00fas d\u2019altres c\u00e8l\u00b7lules com de c\u00e8l\u00b7lules dendr\u00edtiques.<\/p>\n\n\n\n

Vacunes<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Com ja hem comentat, les vacunes s\u00f3n el primer tipus d\u2019immunoter\u00e0pia que es va crear. Normalment parlem de vacunes preventives, que s\u00f3n aquelles que el que fan \u00e9s \u201censenyar-li\u201d a sistema immunitari algun antigen perqu\u00e8 sigui capa\u00e7 de produir una resposta m\u00e9s r\u00e0pidament en cas d\u2019infecci\u00f3, \u00e9s a dir, es basen en la inducci\u00f3 d\u2019una resposta de mem\u00f2ria. Per\u00f2 avui en dia ja no nom\u00e9s es desenvolupen vacunes contra malalties infeccioses pel risc de posar-se malalt per la infecci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 per evitar el risc de desenvolupar un c\u00e0ncer degut a aquesta infecci\u00f3. L\u2019exemple m\u00e9s conegut \u00e9s la vacuna del c\u00e0ncer de c\u00e8rvix que, en realitat, est\u00e0 dirigida contra el virus del papil\u00b7loma hum\u00e0, ja que la infecci\u00f3 amb aquest virus al cap de molts anys pot provocar desenvolupar aquest tipus de c\u00e0ncer. Per altra banda, i potser menys conegudes, tamb\u00e9 existeixen el que coneixem com a vacunes terap\u00e8utiques. Aquest tipus de vacuna no s\u00f3n per prevenir una malaltia sin\u00f3 per ajudar al sistema immunitari una vegada ja existeix alguna patologia o ja ens hem infectat o hem entrat en contacte amb alguna subst\u00e0ncia nociva, per exemple, amb algun ver\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

Inhibidors de punts de control immunitaris<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Els inhibidors de punt de control immunitaris (o ICI de l\u2019angl\u00e8s, immune checkpoint inhibitors<\/em>) han sigut la gran revoluci\u00f3 de les \u00faltimes d\u00e8cades en ter\u00e0pies contra el c\u00e0ncer. Les primeres observacions les van realitzar dos investigadors, per separat, anomenats James P. Allison i Tasuku Honjo, dedicats a la recerca d\u2019uns coreceptors inhibidors de resposta, anomenats CTLA-4 (de l\u2019angl\u00e8s cytotoxic T lymphocyte-associated protein 4<\/em>) i PD-1 (de l\u2019angl\u00e8s programmed cell death protein 1), respectivament. Ambdues prote\u00efnes formen part del que coneixem com a punts de control immunitaris i estan presents a les membranes dels limf\u00f2cits T. La funci\u00f3 biol\u00f2gica d\u2019aquests coreceptors \u00e9s regular la resposta immunit\u00e0ria mitjan\u00e7ant la seva inactivaci\u00f3, \u00e9s a dir, quan aquests coreceptors s\u2019activen el que fan \u00e9s inhibir a les c\u00e8l\u00b7lules perqu\u00e8 deixin de produir una resposta. Principalment, aquest mecanisme serveix per evitar que el cos produeixi respostes immunit\u00e0ries massa fortes o evitar el reconeixement d\u2019ant\u00edgens propis (que podria produir autoimmunitats com diabetis, lupus, artritis reumatoide, esclerosi m\u00faltiple, etc.). No obstant, aquest mecanisme pot ser contraproduent quan, per exemple, el sistema immunitari est\u00e0 intentant eliminar un tumor. Per tant, si utilitzem anticossos monoclonals que bloquegin aquests coreceptors, podem tornar a induir una resposta immunit\u00e0ria que ens pot ser beneficiosa en alguns contextos. Tot i que els estudis fets per Allison i Honjo es remunten a principis dels anys 90, no va ser fins l\u2019any 2011 i 2014 que es va aprovar l\u2019\u00fas d\u2019anticossos contra CTLA-4 i contra PD-1, respectivament, pel tractament de tumors. Des de llavors, un gran nombre de assajos cl\u00ednics s\u2019han dut a terme i els resultats m\u00e9s prometedors s\u2019han observat en melanoma. La gran repercussi\u00f3 que va tenir aquest descobriment els fa fer guanyar a tots dos el premi Nobel de Medicina l\u2019any 2018.<\/p>\n\n\n\n

I fins aqu\u00ed els quatre apunts sobre immunoter\u00e0pia! Tot i que la gran majoria de recerca s\u2019ha fet en c\u00e0ncer, ha perm\u00e8s obrir un camp nou de possibilitats per tractaments d\u2019altres malalties, especialment en autoimmunitats. Esperem que ho hagueu trobat interessant!<\/p>\n\n\n\n

Refer\u00e8ncies<\/strong><\/p>\n\n\n\n

    \n
  • Leavy, O. The birth of monoclonal antibodies. Nat Immunol<\/em> 17<\/strong> (Suppl 1), S13 (2016).<\/li>\n\n\n\n
  • Galluzzi, L. et al. Classification of current anticancer immunotherapies. Oncotarget 5, 12472\u201312508 (2014).<\/li>\n\n\n\n
  • Markowitz, L. E. & Schiller, J. T. Human Papillomavirus Vaccines. The Journal of Infectious Diseases 224, S367\u2013S378 (2021).<\/li>\n\n\n\n
  • Krummel, M. F. & Allison, J. P. CD28 and CTLA-4 have opposing effects on the response of T cells to stimulation. J Exp Med 182, 459\u2013465 (1995).<\/li>\n\n\n\n
  • Chambers, C. A., Sullivan, T. J. & Allison, J. P. Lymphoproliferation in CTLA-4-deficient mice is mediated by costimulation-dependent activation of CD4+ T cells. Immunity 7, 885\u2013895 (1997).<\/li>\n\n\n\n
  • Allison, J. P. & Krummel, M. F. The Yin and Yang of T cell costimulation. Science 270, 932\u2013933 (1995).<\/li>\n\n\n\n
  • Ishida, Y., Agata, Y., Shibahara, K. & Honjo, T. Induced expression of PD-1, a novel member of the immunoglobulin gene superfamily, upon programmed cell death. EMBO J 11, 3887\u20133895 (1992).<\/li>\n\n\n\n
  • Shinohara, T., Taniwaki, M., Ishida, Y., Kawaichi, M. & Honjo, T. Structure and chromosomal localization of the human PD-1 gene (PDCD1). Genomics 23, 704\u2013706 (1994).<\/li>\n\n\n\n
  • Nishimura, H. et al. Developmentally regulated expression of the PD-1 protein on the surface of double-negative (CD4-CD8-) thymocytes. Int Immunol 8, 773\u2013780 (1996).<\/li>\n\n\n\n
  • Agata, Y. et al. Expression of the PD-1 antigen on the surface of stimulated mouse T and B lymphocytes. Int Immunol 8, 765\u2013772 (1996).<\/li>\n\n\n\n
  • Robert, C. A decade of immune-checkpoint inhibitors in cancer therapy. Nat Commun 11, 3801 (2020).<\/li>\n\n\n\n
  • Robert, C. et al. Pembrolizumab versus Ipilimumab in Advanced Melanoma. New England Journal of Medicine 372, 2521\u20132532 (2015).<\/li>\n\n\n\n
  • Larkin, J. et al. Five-Year Survival with Combined Nivolumab and Ipilimumab in Advanced Melanoma. N Engl J Med 381, 1535\u20131546 (2019).<\/li>\n\n\n\n
  • Sun, Q. et al. T-cell receptor gene therapy targeting melanoma-associated antigen-A4 by silencing of endogenous TCR inhibits tumor growth in mice and human. Cell Death and Disease 10, (2019).<\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    La immunoter\u00e0pia \u00e9s la modulaci\u00f3 del sistema immunitari d\u2019un individu amb finalitats terap\u00e8utiques. Aquesta modulaci\u00f3 es pot fer a trav\u00e9s de f\u00e0rmacs o b\u00e9 a trav\u00e9s de propis elements del sistema immunitari. En les \u00faltimes d\u00e8cades s\u2019han produ\u00eft grans aven\u00e7os en aquest camp, especialment pel tractament del c\u00e0ncer, per\u00f2 cada vegada m\u00e9s s\u2019apliquen a altres […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":99,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[11],"class_list":["post-20","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-divulgacio","tag-immunoterapia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":25,"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20\/revisions\/25"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/99"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}