{"id":32,"date":"2023-09-09T09:00:33","date_gmt":"2023-09-09T07:00:33","guid":{"rendered":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/?p=32"},"modified":"2025-08-09T12:50:40","modified_gmt":"2025-08-09T10:50:40","slug":"els-misteris-de-la-grip-estacional","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/2023\/09\/09\/els-misteris-de-la-grip-estacional\/","title":{"rendered":"Els misteris de la grip estacional"},"content":{"rendered":"\n<p><strong>Alguns anys s\u00ed, d\u2019altres no. Perqu\u00e8 el virus de la grip ens afecta diferent cada any i la vacuna no sempre funciona b\u00e9?<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Les dues preguntes tenen la mateixa resposta: El virus de la grip (anomenat Influenza) canvia constantment. Aquests canvis constants ocorren a trav\u00e9s de dos fen\u00f2mens dels que us parlarem avui: La deriva antig\u00e8nica i el canvi antig\u00e8nic.<\/p>\n\n\n\n<p><strong><em><u>Qu\u00e8 \u00e9s un antigen? <\/u><\/em><\/strong><strong><em><u><\/u><\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><em>Doncs qualsevol mol\u00e8cula que el nostre sistema immune pot recon\u00e8ixer i identificar invasors estrangers, com ara bacteris o virus. Els ant\u00edgens poden activar la resposta del nostre sistema immune per produir anticossos, que s\u00f3n com soldats que lluiten contra aquests invasors i ens ajuden a mantenir-nos sans<\/em>.<\/p>\n\n\n\n<p>Hi ha quatre generes diferents d\u2019Influenza: A, B , C i D. El que canvia m\u00e9s dr\u00e0sticament i t\u00e9 m\u00e9s virul\u00e8ncia \u00e9s l\u2019A, que us presentem a continuaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"708\" height=\"318\" src=\"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/image-3.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-33\" srcset=\"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/image-3.png 708w, https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/image-3-300x135.png 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 708px) 100vw, 708px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p>Quan parlem de canvis ens referim a les variacions que pateixen els dos ant\u00edgens de prote\u00efnes del virus, l\u2019<strong>Hemaglutinina<\/strong> (H) i la <strong>Neuraminidasa<\/strong> (N). El nostre sistema immunitari necessita detectar aquests ant\u00edgens per acabar amb el virus, per\u00f2 si han canviat molt des de l\u2019\u00faltima vegada que es van recon\u00e8ixer, el cos necessita immunitzar-se de nou i les defenses que tenia preparades ja no serveixen.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Quins dos motius provoquen aquests canvis?<\/strong><strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>En primer lloc, la <strong>deriva<\/strong> antig\u00e8nica consisteix en petits canvis als ant\u00edgens H i N causats per mutacions al genoma del virus. El material gen\u00e8tic del virus Influenza esta format per RNA en comptes de DNA, fent-lo m\u00e9s susceptible a canvis. Aquests petits canvis es poden anar acumulant fins que el sistema immunitari ja no reconeix el virus resultant.<\/p>\n\n\n\n<p>En contraposici\u00f3, el <strong>canvi<\/strong> antig\u00e8nic \u00e9s el nom que se li dona a un canvi radical en la composici\u00f3 del virus. No \u00e9s causat per mutacions puntuals sin\u00f3 per reagrupaments entre el virus Influenza hum\u00e0 i el d\u2019una altra esp\u00e8cie. Precisament, els hostes naturals del virus Influenza A s\u00f3n aus aqu\u00e0tiques. Aquestes aus actuen de reservoris i punt de mutaci\u00f3\/canvis dels virus. El canvi antig\u00e8nic es dona t\u00edpicament en intermediaris com el porc, que s\u00f3n infectats de manera natural per les dues variants (aviar i humana) i permeten el reagrupament.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"708\" height=\"651\" src=\"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/image-4.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-34\" srcset=\"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/image-4.png 708w, https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/image-4-300x276.png 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 708px) 100vw, 708px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p><strong>A nivell hist\u00f2ric, quins canvis antig\u00e8nics han causat grans pand\u00e8mies?<\/strong><strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>1580. Primera pand\u00e8mia de grip a Europa. El papa de Roma ho va atorgar a la influ\u00e8ncia dels astres Mart i Venus. Per aix\u00f2 el virus de la grip es diu Influenza.<\/li>\n\n\n\n<li>1889-1890. Grip russa. No es t\u00e9 clar quin virus la va causar.<\/li>\n\n\n\n<li>1918-1919. Grip Espanyola. Virus H1N1. Es calcula que va matar entre 20 i 50 milions de persones. Se li diu espanyola perqu\u00e8 Espanya era l\u2019\u00fanic pa\u00eds que no estava en guerra i va ser l\u2019\u00fanic que ho va publicar als diaris.<\/li>\n\n\n\n<li>1957-1958. Grip asi\u00e0tica. Virus H2N2. Va deixar uns 4 milions de v\u00edctimes.<\/li>\n\n\n\n<li>1968-1969. Grip de Hong Kong. Virus H3N2. Tercera pand\u00e8mia del segle XX a Europa amb 2 milions de v\u00edctimes.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>Altres pand\u00e8mies de grip m\u00e9s recents han estat la grip aviar (2005, virus H5N1) i la grip A (2009-2010, virus H1N1).<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Com es fa la vacuna de la grip?<\/strong><strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Arribats a aquest punt, nom\u00e9s ens queda parlar de perqu\u00e8 alguns anys les vacunes s\u00f3n m\u00e9s efectives que d\u2019altres. Doncs b\u00e9, la vacuna de la grip est\u00e0 formulada cada any per la OMS. Aquesta t\u00e9 una xarxa de centres nacionals de la grip i centres col\u00b7laboradors per tot el m\u00f3n, on es fa un seguiment dels virus gripals que circulen. Amb les dades que obtenen, la OMS selecciona els virus que han estat m\u00e9s comuns i fa una previsi\u00f3 de quins seran els que m\u00e9s afectaran l\u2019any seg\u00fcent. Aix\u00f2 es fa dues vegades a l\u2019any, al febrer pels pa\u00efsos de l\u2019hemisferi nord i al setembre pels de l\u2019hemisferi sud.<\/p>\n\n\n\n<p>A partir de les recomanacions s\u2019elabora una barreja entre aquestes variants i un virus de laboratori que \u00e9s m\u00e9s segur. Com hem dit, el que s\u2019elabora \u00e9s una vacuna predictiva. Per tant, de vegades el virus que afecta durant l\u2019hivern seg\u00fcent t\u00e9 ant\u00edgens prou diferents com perqu\u00e8 la vacuna no acabi de funcionar.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Refer\u00e8ncies<\/strong><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Global Influenza Programme. World Health Organization (WHO).\u00a0 <a href=\"https:\/\/www.who.int\/teams\/global-influenza-programme\/vaccines\">https:\/\/www.who.int\/teams\/global-influenza-programme\/vaccines<\/a><\/li>\n\n\n\n<li>Transmission of Avian Infuenza A Viruses Between Animals and People. World Health Organization (WHO). <a href=\"https:\/\/www.cdc.gov\/flu\/avianflu\/virus-transmission.htm\">https:\/\/www.cdc.gov\/flu\/avianflu\/virus-transmission.htm<\/a><\/li>\n\n\n\n<li>How Flu Viruses Can Change: \u201cDrift\u201d and \u201cShift\u201d. Centers for Disease Control and Prevention (CDC). <a href=\"https:\/\/www.cdc.gov\/flu\/about\/viruses\/change.htm\">https:\/\/www.cdc.gov\/flu\/about\/viruses\/change.htm<\/a><\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Alguns anys s\u00ed, d\u2019altres no. Perqu\u00e8 el virus de la grip ens afecta diferent cada any i la vacuna no sempre funciona b\u00e9? Les dues preguntes tenen la mateixa resposta: El virus de la grip (anomenat Influenza) canvia constantment. Aquests canvis constants ocorren a trav\u00e9s de dos fen\u00f2mens dels que us parlarem avui: La deriva [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":94,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[12],"class_list":["post-32","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-divulgacio","tag-grip-estacional"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=32"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":35,"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32\/revisions\/35"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/94"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=32"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=32"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=32"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}