![\"\"](\"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/image-10.png\")
<\/figure>\n\n\n\nCada cop sabem m\u00e9s sobre les plantes, per\u00f2 aix\u00f2 ens porta a fer-nos noves preguntes. De fet, us heu parat mai a pensar si les plantes ens escolten? Poden sentir dolor? Es comuniquen entre elles? En aquesta entrada de Xarrup de Ci\u00e8ncia intentarem respondre algunes d\u2019aquestes preguntes i encetar un fil de curiositats per explorar en properes entrades.<\/p>\n\n\n\n
Per comen\u00e7ar, sabem del cert que les plantes no tenen cervell, i aix\u00f2 fa que no puguin sentir el dolor com ho fem nosaltres. Tot i aix\u00ed, \u00e9s motiu de debat si tenen o no un sistema nervi\u00f3s com els animals. De fet, si per sistema nervi\u00f3s entenem la capacitat de generar, transmetre i processar senyals, les plantes s\u00ed<\/strong> que tenen sistema nervi\u00f3s. De fet, un estudi publicat el 2018<\/a> confirmava que aquesta capacitat de comunicar-se a trav\u00e9s de senyals es dona a les plantes a trav\u00e9s d\u2019uns receptors basats en l\u2019amino\u00e0cid glutamat com a primer missatger, igual que passa en animals! <\/p>\n\n\n\n Essencialment, podem simplificar aquest sistema nervi\u00f3s pensant que \u00e9s un sistema de comunicaci\u00f3 intern per a la planta. Una manera per la qual ella mateixa pot comunicar les seves parts per prendre decisions segons els est\u00edmuls externs (per exemple, segons els nutrients al s\u00f2l, aigua disponible, o temperatura ambiental). Anant m\u00e9s enll\u00e0, al llarg dels anys s\u2019han investigat diversos sistemes que permeten a les plantes comunicar-se, no nom\u00e9s amb elles mateixes, sin\u00f3 amb el seu entorn. \u00d2bviament, aquesta comunicaci\u00f3 no \u00e9s duta a terme com la fem els humans, a trav\u00e9s d\u2019un llenguatge o gestos, sin\u00f3 que normalment es basa en l\u2019alliberaci\u00f3 de senyals qu\u00edmiques. I no ens confonguem, la comunicaci\u00f3 no sempre \u00e9s amigable. Certs compostos que poden alliberar poden ser molestos, irritants, o fins i tot t\u00f2xics per als seus destinataris. En altres ocasions fins i tot, podem veure aquesta comunicaci\u00f3 tradu\u00efda en la formaci\u00f3 d\u2019estructures de defensa per part de la planta, o canvis en la seva morfologia per atraure o dissuadir.<\/p>\n\n\n\n A continuaci\u00f3 veurem alguns exemples segons el tipus de comunicaci\u00f3:<\/p>\n\n\n\n Una planta es comunica internament per enviar missatges sobre canvis en el seu entorn. Hi ha diverses maneres d\u2019enviar senyals. Poden ser a trav\u00e9s d\u2019hormones, compostos vol\u00e0tils, canals de calci a les c\u00e8l\u00b7lules, o fins i tot canvis de potencial el\u00e8ctric. Els missatges m\u00e9s comuns durant el desenvolupament d’una planta poden ser aquells que regulen el creixement de la mateixa a trav\u00e9s d’hormones, segons si a l\u2019entorn es donen condicions favorables o no. Per exemple, en condicions de sequera, la planta enviar\u00e0 senyals als estomes de les fulles perqu\u00e8 es tanquin i aix\u00ed la planta minimitza la p\u00e8rdua d\u2019aigua. <\/p>\n\n\n\n Si prenem una mirada m\u00e9s espec\u00edfica, tamb\u00e9 trobarem les anomenades senyals de resist\u00e8ncia<\/strong> sist\u00e8mica adquirida. Quan un microorganisme patogen infecta una part de la planta, aquesta envia senyals a les parts que encara s\u00f3n sanes per preparar-les per resistir la infecci\u00f3 a trav\u00e9s de:<\/p>\n\n\n\n Com ho fan les plantes per parlar entre membres de la mateixa esp\u00e8cie? Aqu\u00ed entren en joc els compostos org\u00e0nics vol\u00e0tils<\/strong> (COVs). Les plantes poden emetre un ampli ventall d\u2019aquests compostos que fan de senyals per les plantes ve\u00efnes. Per exemple, algunes plantes emeten COVs en resposta a dany causat per pat\u00f2gens o animals herb\u00edvors, alertant aix\u00ed les altres plantes del seu voltant perqu\u00e8 preparin les seves defenses (per exemple, alliberant subst\u00e0ncies irritants o t\u00f2xiques que afectin a aquells mateixos herb\u00edvors).<\/p>\n\n\n\n Un altre m\u00e8tode de comunicaci\u00f3 s\u00f3n les senyals arrel-arrel a trav\u00e9s de mol\u00e8cules com les estrigolactones, les citocines i les auxines. Per a qu\u00e8 els serveix comunicar-se entre plantes a trav\u00e9s de les arrels? Doncs aquesta comunicaci\u00f3 no nom\u00e9s permet estimular que les plantes ve\u00efnes en condicions de sequera per avisar-les que facin cr\u00e9ixer m\u00e9s les arrels per aprofitar l\u2019aigua, sin\u00f3 que permeten a les plantes compartir la pr\u00f2pia aigua! A trav\u00e9s d\u2019un fenomen que anomenem redistribuci\u00f3 hidr\u00e0ulica, algunes plantes dels climes \u00e0rids o peri\u00f2dicament secs poden transportar aigua de capes profundes del s\u00f2l cap a la superf\u00edcie, de la superf\u00edcie a les profunditats, o fins i tot d\u2019un lateral a l\u2019altre si els cal redistribu\u00efr-la o compartir-la entre individus.<\/p>\n\n\n\n En tercer lloc, el contacte f\u00edsic directe tamb\u00e9 pot provocar canvis en els patrons de creixement d\u2019una planta, com ara l’allargament de les tiges o les fulles per evitar l’ombra. Aquesta resposta est\u00e0 mediada per una hormona anomenada auxina, que es produeix en resposta al tacte. I derivat del contacte f\u00edsic tamb\u00e9 es pot desencadenar un enviament dels COVs dels que acabem de parlar. De fet, algunes plantes poden reaccionar als herb\u00edvors no nom\u00e9s despr\u00e9s de patir un dany directe, sin\u00f3 des del moment que detecten la seva saliva. En aquests casos, algunes plantes poden alliberar senyals per atraure els depredadors dels herb\u00edvors que se les estan menjant. L\u2019enemic de l\u2019enemic, \u00e9s el seu amic en aquest cas!<\/p>\n\n\n\n El contacte f\u00edsic en aquest cas tamb\u00e9 \u00e9s rellevant, doncs algunes plantes poden intensificar el creixement per competir per la llum i fer ombra a les altres plantes, o b\u00e9 abastar m\u00e9s \u00e0rea al s\u00f2l fent cr\u00e9ixer les arrels i competir millor per aigua i minerals. A m\u00e9s a m\u00e9s, les plantes poden alliberar subst\u00e0ncies qu\u00edmiques que inhibeixen el creixement o la germinaci\u00f3 d’altres esp\u00e8cies vegetals. Coneixem aquest fenomen com al\u00b7lelopatia. Per exemple, els noguers negres (Juglans nigra<\/em>) produeixen una subst\u00e0ncia qu\u00edmica anomenada juglona, que \u00e9s alliberada al s\u00f2l i \u00e9s t\u00f2xica per a moltes plantes, com ara tom\u00e0quets, patates i pomes (a nivell pr\u00e0ctic, pot inhibir el seu creixement).<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 no totes les comunicacions entre plantes de diferents esp\u00e8cies son hostils. Les plantes poden formar xarxes en simbiosi amb fongs, que a trav\u00e9s de les seves hifes connecten les arrels de diferents esp\u00e8cies vegetals. Aquestes xarxes, anomenades xarxes micorr\u00edziques, permeten a les plantes compartir sucres, nutrients i altres recursos amb les plantes ve\u00efnes. I no penseu que aix\u00f2 \u00e9s nom\u00e9s una curiositat, el 95% de les plantes conegudes es coneix que tenen aquestes simbiosis amb fongs! De fet, la majoria dels bolets comestibles de boscos de pins (rovellons, llenegues, rossinyols, fredolics…) s\u00f3n el cos fruct\u00edfer d\u2019aquests fongs.<\/p>\n\n\n\n En el marc de la defensa pr\u00f2pia, ja hem mencionat alguns mecanismes per els quals les plantes es poden comunicar amb altres esp\u00e8cies, com per exemple atraient els enemics dels seus depredadors (alliberant COVs). Aquest tipus de defensa indirecta<\/strong> es coneix com a defensa tritr\u00f2fica, i sense anar gaire lluny, la podem trobar en les tomaqueres. Concretament, s\u2019ha descrit en tomaqueres la capacitat de reaccionar a l\u2019herborisme per part d’erugues emetent compostos vol\u00e0tils que atrauen a vespes parasitoides. Com hem parlat anteriorment a Xarrup de Ci\u00e8ncia, aix\u00f2 implica que aquestes vespes pondran els seus ous dins les erugues, matant-les quan aquests eclosionin i les seves larves se n\u2019alimentin. Malgrat haver desenvoluopat aquesta fant\u00e0stica capacitat, s\u2019ha descrit que la domesticaci\u00f3 de les tomaqueres ha acabat reduint la seva capacitat d\u2019atraure enemics naturals dels herb\u00edvors.<\/p>\n\n\n\n I no acaben aqu\u00ed els exemples. Alguns pollancres atacats per insectes herb\u00edvors poden alliberar subst\u00e0ncies que atrauen castors, que procediran a menjar-se l\u2019escor\u00e7a de l\u2019arbre, reduint aix\u00ed el nombre d\u2019herb\u00edvors. A m\u00e9s a m\u00e9s, les ac\u00e0cies tamb\u00e9 han desenvolupat un ventall d\u2019eines per fer front a herb\u00edvors com les girafes. Entre aquestes trobem l\u2019atracci\u00f3 de formigues a trav\u00e9s de compostos vol\u00e0tils, que defensaran la planta d\u2019invasors, tamb\u00e9 l\u2019aparici\u00f3 d\u2019espines per dificultar l\u2019herborisme, o l\u2019acumulaci\u00f3 de tanins a les fulles fent que aquestes tinguin un gust amarg i desagradable!<\/p>\n\n\n\n Aquests dos darrers m\u00e8todes (l\u2019aparici\u00f3 d\u2019espines i l\u2019acumulaci\u00f3 de tanins) ja no els podem considerar mecanismes indirectes de defensa, sin\u00f3 que s\u00f3n mecanismes de defensa directa<\/strong>. D\u2019aquests tamb\u00e9 en trobem un ampli ventall que serveix per a dissuadir el herb\u00edvors. Entre els m\u00e9s estudiats trobem:<\/p>\n\n\n\n Ara b\u00e9, no tot \u00e9s defensa pr\u00f2pia. Fora de la comunicaci\u00f3 per evitar ser menjades per herb\u00edvors, les plantes poden interactuar amb altres individus pel seu b\u00e9, o un b\u00e9 com\u00fa. Per exemple, produint colors brillants, n\u00e8ctar dol\u00e7 o frag\u00e0ncies espec\u00edfiques poden atraure pol\u00b7linitzadors com les abelles i papallones, que asseguren la producci\u00f3 de llavors. Sense anar m\u00e9s lluny, un altre exemple poden ser les mateixes llavors, que poden ser atractives per a altres animals, que les transportaran a nous indrets on la planta es podr\u00e0 escampar i assegurar la seva superviv\u00e8ncia com a esp\u00e8cie.<\/p>\n\n\n\n Arriba un punt on costa de distingir qui \u00e9s el que envia el primer missatge, o quina \u00e9s l\u2019esp\u00e8cie que treu benefici de l\u2019altra. En aquest sentit, \u00e9s com\u00fa que les plantes tinguin relacions mutualistes amb animals com les formigues, on la planta proveeix aliments i refugi a canvi de protecci\u00f3 per part de la col\u00f2nia, com hem vist en el cas de les ac\u00e0cies. En altres casos, algunes plantes tenen relacions pseudo-simbi\u00f2tiques amb insectes com els pugons, que es poden alimentar de la s\u00e0via de les plantes a canvi d\u2019aportar nutrients excedents a la planta un cop processats. No queda clar exactament quin \u00e9s el benefici de la planta en aquesta relaci\u00f3, si \u00e9s que en t\u00e9 algun…<\/p>\n\n\n\n El que s\u00ed queda clar per\u00f2, \u00e9s que els milions d\u2019anys de coevoluci\u00f3 entre plantes i animals han donat lloc a una mir\u00edada de mecanismes inversemblants per assegurar la superviv\u00e8ncia d\u2019uns i altres!<\/p>\n\n\n\n Refer\u00e8ncies<\/strong><\/p>\n\n\n\n Les plantes ens envolten des de temps immemorials i ens encanten com a element decoratiu, oferint-nos un vincle o connexi\u00f3 amb la natura. De fet, molta gent probablement no es para a pensar en com de fascinants i complexes poden ser les vides d\u2019aquests \u00e9ssers vius fora de la seva vessant decorativa. A simple vista […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":96,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[13],"class_list":["post-44","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-divulgacio","tag-plantes-comunicacio-vida-secreta"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=44"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":48,"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44\/revisions\/48"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/96"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=44"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=44"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=44"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Comunicaci\u00f3 interna<\/strong><\/p>\n\n\n\n
\n
Comunicaci\u00f3 entre plantes de la mateixa esp\u00e8cie<\/strong><\/p>\n\n\n\n
Comunicaci\u00f3 entre plantes de diferents esp\u00e8cies<\/strong><\/p>\n\n\n\n
Comunicaci\u00f3 amb altres esp\u00e8cies<\/strong><\/p>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/image-11.png\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/image-12.png\")
<\/figure>\n\n\n\n\n
\n