{"id":57,"date":"2023-09-12T09:00:26","date_gmt":"2023-09-12T07:00:26","guid":{"rendered":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/?p=57"},"modified":"2025-08-09T12:49:49","modified_gmt":"2025-08-09T10:49:49","slug":"per-que-el-cel-no-es-violeta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/2023\/09\/12\/per-que-el-cel-no-es-violeta\/","title":{"rendered":"Per qu\u00e8 el cel no \u00e9s violeta?"},"content":{"rendered":"\n

Per respondre aquesta pregunta inversemblant primer ens n\u2019hem de fer una altra que segurament us resultar\u00e0 m\u00e9s familiar.<\/p>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 el cel \u00e9s blau?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s que per qu\u00e8 el cel \u00e9s blau, la pregunta correcte seria \u201cper qu\u00e8 veiem el cel de color blau?\u201d. Els colors s\u00f3n una manera a trav\u00e9s de la qual percebem les propietats dels objectes als que incidim una llum, per\u00f2 aquest dilema el deixarem per m\u00e9s endavant i pel b\u00e9 d\u2019aquesta entrada parlarem dels colors de les coses. Primer de tot cal que desmentim que \u00e9s pel reflex del mar! En tot cas, el mar pot semblar m\u00e9s o menys blau gr\u00e0cies a la llum del cel blau! Seguint amb aquest dilema, ens podem plantejar l\u00edcitament perqu\u00e8 veiem el cel de color blau si l\u2019espai \u00e9s negre i la llum del sol blanca. Doncs b\u00e9, fem-ho per parts.<\/p>\n\n\n\n

La llum del sol sembla blanca, per\u00f2 en realitat esta formada de tots els colors que veiem a l\u2019arc iris. De fet, quan parlem de colors, en realitat parlem d\u2019un grup concret de radiacions. Les radiacions les podem entendre com a energia que viatja en l\u00ednia recta en forma d\u2019ona<\/strong>. Fer passar la llum del sol per un prisma ens permet separar-la en tots els seus colors i veure aquestes radiacions que la formen. Tota aquella energia electromag<\/a>n\u00e8tica que t\u00e9 una longitud d\u2019ona entre els 400 i els 700 nan\u00f2metres la considerem part de l\u2019espectre de llum visible! Per exemple, la llum blava viatja en ones m\u00e9s curtes que la llum vermella. Quan m\u00e9s curtes les ones, m\u00e9s energia t\u00e9 una radiaci\u00f3. Per tant, la llum blava \u00e9s m\u00e9s energ\u00e8tica que la vermella.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Per\u00f2 aix\u00f2 encara no respon a la pregunta inicial, ens falta una protagonista. Imagineu per un moment que ens trob\u00e9ssim a la lluna en comptes de la terra i mir\u00e9ssiu al cel. Veur\u00edeu l\u2019espai negre en comptes de tenyit d\u2019algun color, oi?<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Earthrise, imatge de la terra i l\u2019espai des de la lluna, presa el 24 de desembre de 1968 per l\u2019astronauta William Anders, membre de la tripulaci\u00f3 de l\u2019Apollo 8.<\/p>\n\n\n\n

La difer\u00e8ncia amb la terra \u00e9s que el nostre estimat planeta t\u00e9 una atmosfera<\/strong>. Quan la llum solar arriba a la terra el que li passa \u00e9s que xoca amb els gasos i part\u00edcules de l\u2019aire (que formen l\u2019atmosfera) i es dispersa en totes direccions. De fet, quan m\u00e9s petita \u00e9s la longitud d\u2019ona d\u2019una radiaci\u00f3, m\u00e9s es dispersa al xocar amb l\u2019atmosfera. Es per aix\u00f2, que el blau \u00e9s el color que veiem en el cel la major part del temps. Anomenem a aquest efecte \u201cLa difusi\u00f3 de Rayleigh\u201d, en honor al f\u00edsic angl\u00e8s John William Strutt (3r Bar\u00f3 de Rayleigh), premi Nobel de f\u00edsica el 1904.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Per\u00f2 ei, no ens oblidem d\u2019alguna cosa…? Hi ha un color que encara t\u00e9 una longitud d\u2019ona m\u00e9s curta que el blau: El violeta! Per qu\u00e8 no veiem doncs el cel tenyit de violeta acompanyat del blau?<\/p>\n\n\n\n

Hi ha dues respostes<\/strong> que fan sin\u00e8rgia per explicar aquesta peculiaritat.<\/p>\n\n\n\n

En primer lloc, perqu\u00e8 el sol no envia exactament la mateixa quantitat de cada tipus de radiaci\u00f3. A la llum blanca del s\u00f2l hi abunden m\u00e9s les ones blaves que les violeta. En el seg\u00fcent gr\u00e0fic que desglossa quins s\u00f3n els components de la radiaci\u00f3 solar podem veure que clarament hi ha una decaiguda de les longituds d\u2019ona curtes a la que arribem a l\u2019espectre violeta.<\/p>\n\n\n\n

I en segon lloc, perqu\u00e8 els nostres ulls s\u00f3n particularment m\u00e9s sensibles a la llum blava que a la violeta. Aix\u00f2 es deu a la proporci\u00f3 de c\u00e8l\u00b7lules sensorials (tamb\u00e9 anomenades, cons o conus) que tenim a l\u2019ull i que disposa de fotopigments espec\u00edfics per captar diferents longituds d\u2019ona.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Aquests fen\u00f2mens tamb\u00e9 expliquen perqu\u00e8 al capvespre veiem la llum del sol de color vermell?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Just a la fusta. Quan el sol arriba a l\u2019horitz\u00f3, la llum que ens emet ha de travessar m\u00e9s atmosfera que quan el tenim a sobre nostre. Aix\u00f2 fa que hi hagi dispersi\u00f3 de molta m\u00e9s llum, sempre comen\u00e7ant per aquella amb la menor longitud d\u2019ona. Per tant, la que ens queda al final \u00e9s majorit\u00e0riament taronja i vermella, aquella llum amb una longitud d\u2019ona m\u00e9s gran i que costa m\u00e9s de dispersar!<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

El cel tamb\u00e9 \u00e9s blau a altres planetes?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Tot dep\u00e8n del que hi hagi a l’ambient! Per exemple, Mart t\u00e9 una atmosfera molt fina feta majorit\u00e0riament de di\u00f2xid de carboni i plena de fines part\u00edcules de pols. Aquestes part\u00edcules fines dispersen la llum de manera diferent que els gasos i les part\u00edcules de l’atmosfera terrestre. Les fotos del robots que la NASA ha enviat a Mart ens han demostrat que a la posta de sol hi ha en realitat el contrari del que experimentar\u00edeu a la Terra. Durant el dia, el cel marci\u00e0 pren un color ataronjat o vermell\u00f3s. Per\u00f2 a mesura que el Sol es pon, el cel al voltant del Sol comen\u00e7a a agafar un to blau-gris.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

La imatge superior mostra el cel marci\u00e0 de color taronja durant el dia i la imatge inferior mostra el cel de color blau al capvespre.<\/em> <\/em>Ambdues imatges van ser capturades pel Mars Pathfinder Lander de la NASA.<\/em> <\/em>Cr\u00e8dit: NASA\/JPL<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Refer\u00e8ncies:<\/strong><\/p>\n\n\n\n