{"id":70,"date":"2023-09-12T09:00:01","date_gmt":"2023-09-12T07:00:01","guid":{"rendered":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/?p=70"},"modified":"2025-08-09T12:50:10","modified_gmt":"2025-08-09T10:50:10","slug":"desgranant-levolucio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/2023\/09\/12\/desgranant-levolucio\/","title":{"rendered":"Desgranant l&#8217;evoluci\u00f3"},"content":{"rendered":"\n<p>Quan parlem d\u2019evoluci\u00f3 ens referim al proc\u00e9s gradual pel que els organismes vius canvien al llarg del temps. No necess\u00e0riament hem d\u2019imaginar-nos el proc\u00e9s a trav\u00e9s del qual apareixen noves esp\u00e8cies, sin\u00f3 tamb\u00e9 en com l\u2019abund\u00e0ncia d\u2019uns gens o d\u2019altres va canviant al llarg de les generacions. Com a subjecte d\u2019estudi, l&#8217;evoluci\u00f3 \u00e9s la base de la biologia moderna i serveix com a gran narrativa que explica com els organismes s&#8217;han adaptat i han prosperat durant milers de milions d&#8217;anys. Per\u00f2&#8230; com pot evolucionar una poblaci\u00f3?<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"669\" height=\"296\" src=\"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/image-8.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-73\" srcset=\"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/image-8.jpg 669w, https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/image-8-300x133.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 669px) 100vw, 669px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p><em>\u201cQuan parlem de poblaci\u00f3 en termes d\u2019ecologia ens referim a tots els individus d\u2019una esp\u00e8cie en particular que viuen en una \u00e0rea concreta. Per exemple, tot el conjunt de conills que viuen en un bosc. L\u2019estudi de poblacions ajuda a entendre com les esp\u00e8cies interaccionen amb l\u2019ambient i canvien al llarg del temps.\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n<p>Dins d\u2019evoluci\u00f3 hi englobem quatre processos que impulsen l&#8217;adaptaci\u00f3 i la transformaci\u00f3 de les esp\u00e8cies. Cadascun d\u2019aquests quatre processos \u00e9s un mecanisme b\u00e0sic del canvi evolutiu. Us els presentem a continuaci\u00f3 fent servir una <strong>poblaci\u00f3<\/strong> d\u2019escarabats verds i marrons com a exemple:<\/p>\n\n\n\n<p><strong>1. Mutaci\u00f3:<\/strong> Una mutaci\u00f3 pot fer que uns pares amb gens pel color marr\u00f3 tinguin cries amb un gen pel color verd. Aix\u00f2 faria que els gens per a la coloraci\u00f3 verda fossin m\u00e9s freq\u00fcents a la poblaci\u00f3 del que ho eren abans de la mutaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"669\" height=\"296\" src=\"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/image-8.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-71\" srcset=\"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/image-8.jpg 669w, https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/image-8-300x133.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 669px) 100vw, 669px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p><strong>2. Migraci\u00f3:<\/strong> Alguns individus d&#8217;una poblaci\u00f3 d&#8217;escarabats verds poden emigrar a una poblaci\u00f3 d&#8217;escarabats majorit\u00e0riament marrons. Aix\u00f2 fa que els gens per a la coloraci\u00f3 verda augmentin la seva freq\u00fc\u00e8ncia a la poblaci\u00f3 d&#8217;escarabats marrons que abans d&#8217;haver-se produ\u00eft el trasllat. En biologia evolutiva, l&#8217;emigraci\u00f3 tamb\u00e9 s&#8217;anomena flux g\u00e8nic (fent refer\u00e8ncia a que hi ha un trasllat de gens d\u2019un lloc a un altre).<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"669\" height=\"296\" src=\"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/image-8.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-74\" srcset=\"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/image-8.jpg 669w, https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/image-8-300x133.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 669px) 100vw, 669px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p><strong>3. Deriva gen\u00e8tica:<\/strong> Degut a un esdeveniment aleatori, com pot ser una inundaci\u00f3, un incendi, o una trepitjada humana, poden morir un cert nombre d\u2019escarabats marrons. La seg\u00fcent generaci\u00f3, inevitablement, tindr\u00e0 m\u00e9s escarabats verds. Aquests canvis aleatoris i per casualitat duna generaci\u00f3 a la seg\u00fcent es coneixen com a deriva gen\u00e8tica<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"669\" height=\"296\" src=\"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/image-8.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-72\" srcset=\"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/image-8.jpg 669w, https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/image-8-300x133.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 669px) 100vw, 669px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p><strong>4. Selecci\u00f3 natural:<\/strong> Imagineu que els escarabats marrons s\u00f3n m\u00e9s f\u00e0cils de veure pels ocells (i per tant se&#8217;ls mengen). D&#8217;aquesta manera els escarabats verds tenen una probabilitat m\u00e9s gran de sobreviure i deixar descend\u00e8ncia. Aix\u00ed, en les seg\u00fcents generacions els escarabats verds seran m\u00e9s comuns del que eren.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"570\" height=\"224\" src=\"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/image-10.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-75\" srcset=\"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/image-10.jpg 570w, https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/image-10-300x118.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 570px) 100vw, 570px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p>Tots aquests mecanismes poden causar canvis en els gens i la proporci\u00f3 d\u2019aquests en una poblaci\u00f3. Mentre que les mutacions i les migracions poden desencadenar l\u2019arribada a una poblaci\u00f3 de gens nous, la selecci\u00f3 natural i la deriva gen\u00e8tica nom\u00e9s poden canviar la freq\u00fc\u00e8ncia de car\u00e0cters dins de la mateixa poblaci\u00f3!<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Per\u00f2 qu\u00e8 passa si alguns canvis provoquen l\u2019aparici\u00f3 d\u2019una esp\u00e8cie nova?<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Tenim un terme per referir-nos a aix\u00f2: <strong>especiaci\u00f3<\/strong>. Mentre que l&#8217;evoluci\u00f3 explica com les esp\u00e8cies canvien i es diversifiquen, l&#8217;especiaci\u00f3 \u00e9s el moment cr\u00edtic en qu\u00e8 sorgeixen noves esp\u00e8cies. Succeeix quan les poblacions de la mateixa esp\u00e8cie es diferencien de tal manera que ja no es poden creuar amb \u00e8xit entre elles. Aquest a\u00efllament reproductiu es pot produir a causa de barreres geogr\u00e0fiques, canvis de comportament o difer\u00e8ncies ecol\u00f2giques, entre d\u2019altres.<\/p>\n\n\n\n<p>En aquesta segona part de l\u2019article veurem tamb\u00e9 a trav\u00e9s d\u2019exemples quins s\u00f3n els tipus d\u2019especiaci\u00f3 que hem identificat al llarg de la hist\u00f2ria. N\u2019hem preparat cinc! A m\u00e9s, veurem que els humans hem tingut certa influ\u00e8ncia en alguns exemples&#8230;<\/p>\n\n\n\n<p><strong>1. Especiaci\u00f3 al\u00b7lop\u00e0trica, per a\u00efllament geogr\u00e0fic:<\/strong> Ocorre quan les poblacions d\u2019una esp\u00e8cie s\u2019a\u00efllen geogr\u00e0ficament, impedim aix\u00ed el flux de gens entre elles. Amb el temps, les poblacions a\u00efllades es diferencien gen\u00e8ticament i donen lloc a noves esp\u00e8cies.<\/p>\n\n\n\n<p>Exemple: Els pinsans de Darwin a les illes Gal\u00e1pagos proporcionen un exemple cl\u00e0ssic. Cada illa de les Gal\u00e1pagos t\u00e9 les seves pr\u00f2pies condicions ambientals \u00faniques, cosa que condueix a l&#8217;a\u00efllament geogr\u00e0fic entre les poblacions de pinsans de diferents illes. Els pinsans es van adaptar a l&#8217;h\u00e0bitat i les fonts d&#8217;aliment de cada illa a trav\u00e9s de la selecci\u00f3 natural. Al llarg de generacions, aquestes adaptacions van donar lloc a l&#8217;aparici\u00f3 de diferents esp\u00e8cies de pinsans a cada illa.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>2. Especiaci\u00f3 simp\u00e0trica, per a\u00efllament degut a canvis en prefer\u00e8ncies o adaptaci\u00f3 ecol\u00f2gica: <\/strong>Es produeix quan sorgeixen noves esp\u00e8cies dins de la mateixa \u00e0rea geogr\u00e0fica, sense cap barrera f\u00edsica. L&#8217;a\u00efllament reproductiu es pot produir a causa de factors com els canvis en les prefer\u00e8ncies d&#8217;aparellament o l&#8217;adaptaci\u00f3 a l\u2019entorn, per exemple, quan hi ha difer\u00e8ncies de sincronitzaci\u00f3 entre els cicles de vida.<\/p>\n\n\n\n<p>Exemple: Les mosques de la poma (<em>Rhagoletis pomonella<\/em>) originalment ponien els ous exclusivament sobre fruits d&#8217;ar\u00e7 blanc. Tanmateix, la introducci\u00f3 de pomers d&#8217;Europa a Am\u00e8rica del Nord va causar que algunes mosques comencessin a pondre els ous a les pomes. Amb el temps, un subgrup de mosques es va adaptar a la nova font d&#8217;aliment i les seves prefer\u00e8ncies d&#8217;aparellament van canviar en conseq\u00fc\u00e8ncia. Amb el temps, aquestes mosques que s&#8217;alimenten de pomes es van a\u00efllar reproductivament i finalment van evolucionar en dues esp\u00e8cies diferents dins de la mateixa \u00e0rea geogr\u00e0fica.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"670\" height=\"305\" src=\"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/image-9.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-76\" srcset=\"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/image-9.jpg 670w, https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/wp-content\/uploads\/2025\/08\/image-9-300x137.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 670px) 100vw, 670px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p><strong>3. Especiaci\u00f3 parap\u00e0trica, per difer\u00e8ncies en els n\u00ednxols:<\/strong> Es produeix quan dues poblacions d&#8217;una esp\u00e8cie no estan completament a\u00efllades geogr\u00e0ficament, per\u00f2 tenen un flux gen\u00e8tic limitat a causa de les difer\u00e8ncies en els seus h\u00e0bitats o n\u00ednxols.<\/p>\n\n\n\n<p>Exemple: El mosquiter verd\u00f3s (<em>Phylloscopus trochiloides<\/em>) \u00e9s un petit ocell cantor que es troba vivint des d&#8217;Europa fins a \u00c0sia. Dins d&#8217;aquest rang, hi ha diferents subpoblacions que viuen en h\u00e0bitats diferents, com boscos caducifolis o boscos de con\u00edferes. Aquestes&nbsp; difer\u00e8ncies en els seus h\u00e0bitats ha provocat, al llarg del temps, el desenvolupament de patrons de cant i plomatges diferents, arribant a la formaci\u00f3 de subesp\u00e8cies.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>4. Especiaci\u00f3 artificial:<\/strong> es produeix quan els humans indueixen intencionadament l&#8217;especiaci\u00f3 mitjan\u00e7ant la cria selectiva o altres factors.<\/p>\n\n\n\n<p>Exemple: Els gossos dom\u00e8stics (<em>Canis familiaris<\/em>) s\u00f3n un exemple d&#8217;especiaci\u00f3 artificial. Hist\u00f2ricament, els humans han criat gossos de manera selectiva per a diversos trets, com ara la mida, el color del pelatge i el comportament. Aix\u00f2 ha derivat en la formaci\u00f3 de centenars de races de gossos diferents del seu avantpassat salvatge, el llop gris (<em>Canis lupus<\/em>). Aquestes races ja no es poden creuar per produir descend\u00e8ncia f\u00e8rtil entre elles o amb llops.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>5. Especiaci\u00f3 per hibridaci\u00f3 o al\u00b7lopoliplo\u00efdia (t\u00edpic en plantes):<\/strong> Proc\u00e9s d&#8217;encreuament d&#8217;individus de dues esp\u00e8cies o varietats diferents, donant lloc a descend\u00e8ncia amb trets gen\u00e8tics mixts. S&#8217;associa comunament amb la poliplo\u00efdia, una condici\u00f3 en la qual un organisme posseeix m\u00faltiples conjunts de cromosomes.<\/p>\n\n\n\n<p>Exemple: El tragopogon (<em>Tragopogon<\/em> Spp.) tamb\u00e9 conegut com a barba de cabra o sals\u00ed, \u00e9s un grup de plantes amb flor que han patit especiaci\u00f3 per hibridaci\u00f3 i poliplo\u00efdia. A Am\u00e8rica del Nord, es van introduir dues esp\u00e8cies diferents de tragopogon amb diferents nombres de cromosomes. Quan aquestes dues esp\u00e8cies es van hibridar, van produir descend\u00e8ncia f\u00e8rtil amb un conjunt de cromosomes duplicats (poliplo\u00efdia). Aquesta descend\u00e8ncia estava a\u00efllada reproductivament de les dues esp\u00e8cies progenitores i eren capa\u00e7os de reproduir-se entre elles, donant lloc a una nova esp\u00e8cie.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Refer\u00e8ncies<\/strong><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>B.A. Counterman, in <a href=\"https:\/\/www.sciencedirect.com\/referencework\/9780128004265\/encyclopedia-of-evolutionary-biology\"><em>Encyclopedia of Evolutionary Biology<\/em><\/a>, 2016<\/li>\n\n\n\n<li>Grant, Peter R. \u201cNatural Selection and Darwin\u2019s Finches.\u201d <em>Scientific American<\/em> 265, no. 4 (1991): 82\u201387. http:\/\/www.jstor.org\/stable\/24938761.<\/li>\n\n\n\n<li>Filchak KE, Roethele JB, Feder JL. Natural selection and sympatric divergence in the apple maggot Rhagoletis pomonella. Nature. 2000 Oct 12;407(6805):739-42. doi: 10.1038\/35037578.<\/li>\n\n\n\n<li>Darren E. Irwin, Song Variation in an Avian Ring Species, <em>Evolution<\/em>, Volume 54, Issue 3, 1 April 2000, Pages 998\u20131010, https:\/\/doi.org\/10.1111\/j.0014-3820.2000.tb00099.x<\/li>\n\n\n\n<li>Honeycutt RL. Unraveling the mysteries of dog evolution. BMC Biol. 2010 Mar 9;8:20. doi: 10.1186\/1741-7007-8-20.<\/li>\n\n\n\n<li>Soltis, Douglas E., and Pamela S. Soltis. \u201cAllopolyploid Speciation in Tragopogon: Insights from Chloroplast DNA.\u201d <em>American Journal of Botany<\/em> 76, no. 8 (1989): 1119\u201324. https:\/\/doi.org\/10.2307\/2444824.<\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Quan parlem d\u2019evoluci\u00f3 ens referim al proc\u00e9s gradual pel que els organismes vius canvien al llarg del temps. No necess\u00e0riament hem d\u2019imaginar-nos el proc\u00e9s a trav\u00e9s del qual apareixen noves esp\u00e8cies, sin\u00f3 tamb\u00e9 en com l\u2019abund\u00e0ncia d\u2019uns gens o d\u2019altres va canviant al llarg de les generacions. Com a subjecte d\u2019estudi, l&#8217;evoluci\u00f3 \u00e9s la base [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":93,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[6],"class_list":["post-70","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-divulgacio","tag-desgranant-evolucio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/70","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=70"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/70\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":77,"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/70\/revisions\/77"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/93"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=70"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=70"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=70"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}