{"id":78,"date":"2023-09-12T09:00:48","date_gmt":"2023-09-12T07:00:48","guid":{"rendered":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/?p=78"},"modified":"2025-08-09T13:00:20","modified_gmt":"2025-08-09T11:00:20","slug":"sota-els-nostres-peus","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.xarrupdeciencia.com\/index.php\/2023\/09\/12\/sota-els-nostres-peus\/","title":{"rendered":"Sota els nostres peus"},"content":{"rendered":"\n

La superf\u00edcie de la Terra pot semblar s\u00f2lida i inalterable, per\u00f2 el s\u00f2l<\/strong> (la capa de terra externa de l\u2019escor\u00e7a terrestre, on creixen les plantes i enterr\u00e0vem els nostres avantpassats) sota els nostres peus amaga una hist\u00f2ria de canvis i transformacions constants. Aquesta hist\u00f2ria l’expliquen els s\u00f2ls que cobreixen els nostres paisatges, modelats per un proc\u00e9s fascinant. En aquest article, ens embarquem en un viatge per descobrir el proc\u00e9s responsable de la formaci\u00f3 del s\u00f2l i les misterioses capes anomenades horitzons que formen el m\u00f3n que hi ha als nostres peus.<\/p>\n\n\n\n

El naixement del s\u00f2l: meteoritzaci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

No ens referim a convertir-se en un meteorit ni escoltar l\u2019antic \u00e0lbum de Linkin Park. El terme de meteoritzaci\u00f3<\/strong> fa referencia a el conjunt de processos causats pels agents atmosf\u00e8rics, processos f\u00edsics, biol\u00f2gics o bioqu\u00edmics que provoquen el trencament, l’esmicolament i la disgregaci\u00f3 de roques (o el llit de roca mare). Quan tals roques es fragmenten en part\u00edcules cada cop m\u00e9s petites acaba formant-se el que coneixem com a s\u00f2l, o terra. En concret, els factors que m\u00e9s influeixen en aquest proc\u00e9s es creu que s\u00f3n les forces del vent, la pluja, els canvis de temperatura i tamb\u00e9 les arrels de les plantes.<\/p>\n\n\n\n

La formaci\u00f3 del s\u00f2l no \u00e9s un proc\u00e9s nocturn. El s\u00f2l triga milers, fins i tot milions d’anys a desenvolupar-se completament. En aquest marge de temps per\u00f2, cal remarcar que en aquelles zones on el clima \u00e9s c\u00e0lid i hi ha molta humitat, veurem que el proc\u00e9s de formaci\u00f3 del s\u00f2l es dona m\u00e9s r\u00e0pid.<\/p>\n\n\n\n

Des de la roca mare fins als diferents horitzons<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La ci\u00e8ncia que estudia el s\u00f2l es coneix com a Edafologia. En aquesta ci\u00e8ncia no es parla d\u2019horitz\u00f3 per a referir-se a la l\u00ednia que separa el cel de la Terra per a un observador, sin\u00f3 d\u2019un estrat (o capa) diferenciable del s\u00f2l. Essencialment, un horitz\u00f3 del s\u00f2l \u00e9s una capa paral\u00b7lela a la superf\u00edcie de la terra que es diferencia d\u2019una altra per les seves caracter\u00edstiques i aparen\u00e7a (color, textura, composici\u00f3 qu\u00edmica…). Els horitzons no nom\u00e9s reflecteixen els processos en curs dins del s\u00f2l, sin\u00f3 que aporten informaci\u00f3 sobre la hist\u00f2ria i les condicions espec\u00edfiques de la zona on es formen.<\/p>\n\n\n\n

Distingim els seg\u00fcents horitzons:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Desgranant el s\u00f2l: Les textures<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Quan parlem de la textura del s\u00f2l ens referim a les proporcions de part\u00edcules minerals de diferents mides que hi troben. La textura d’un s\u00f2l influeix en les seves propietats, com ara la capacitat drenatge, de retenci\u00f3 d\u2019aigua o de retenci\u00f3 de nutrients. Considerem que hi ha tres components que determinen la textura d\u2019un s\u00f2l: Les argiles<\/strong>, els llims<\/strong> i les sorres<\/strong>. Podem trobar cadascun d\u2019aquests components per separat, per\u00f2 normalment un s\u00f2l esta format per diferents proporcions dels tres. Segons les quantitats d\u2019un component o altre, el s\u00f2l final tindr\u00e0 unes propietats concretes.<\/p>\n\n\n\n

Els tres components:<\/p>\n\n\n\n

    \n
  1. Les part\u00edcules d’argila<\/strong> s\u00f3n les m\u00e9s petites, amb di\u00e0metres inferiors a 0,002 mil\u00b7l\u00edmetres. Com a tal, les part\u00edcules petites tenen una superf\u00edcie m\u00e9s gran per unitat de massa i tenen un major potencial d\u2019interaccionar. En aquest cas, les argiles posseeixen forces electrost\u00e0tiques molt fores, fet que els dona una gran capacitat de retenci\u00f3 d’aigua i nutrients, fent que els s\u00f2ls argilosos retinguin b\u00e9 la humitat. Tanmateix, per aquesta mateixa ra\u00f3 tenen un drenatge pobre i es poden compactar f\u00e0cilment. Els s\u00f2ls argilosos tendeixen a ser enganxosos i durs quan estan secs, i pot ser dif\u00edcil treballar-hi en jardineria i agricultura.<\/li>\n\n\n\n
  2. Les part\u00edcules de llim<\/strong> tenen mides interm\u00e8dies entre la sorra i l’argila, amb di\u00e0metres que oscil\u00b7len entre 0,002 i 0,05 mil\u00b7l\u00edmetres. Els s\u00f2ls de llim s\u00f3n coneguts per tenir bones capacitats de retenci\u00f3 d’aigua i un millor drenatge que els s\u00f2ls argilosos. Tenen un tacte suau quan es toquen, i es poden compactar f\u00e0cilment quan estan humits. Tot i que no tenen tanta retenci\u00f3 de nutrients com l’argila, els s\u00f2ls on abunden els llims sovint es consideren f\u00e8rtils i adequats per a diversos tipus de cultius.<\/li>\n\n\n\n
  3. Finalment, les part\u00edcules de sorra<\/strong> s\u00f3n les m\u00e9s grans de les tres, amb di\u00e0metres que oscil\u00b7len entre 0,05 i 2,0 mil\u00b7l\u00edmetres. Els s\u00f2ls de sorra tenen una textura granulosa i s\u00f3n gruixuts al tacte. Tenen una gran capacitat de drenatge, permetent que l’aigua passi r\u00e0pidament. Desafortunadament, aquest drenatge r\u00e0pid tamb\u00e9 significa una baixa capacitat de retenci\u00f3 d’aigua, fent que els s\u00f2ls de sorra siguin propensos a assecar-se r\u00e0pidament i no retenir nutrients.<\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n
    \"\"<\/figure>\n\n\n\n

    La textura del s\u00f2l es descriu normalment mitjan\u00e7ant un triangle de textures que representa visualment les proporcions de sorra, llim i argila en una mostra de s\u00f2l particular. Les diferents combinacions d’aquestes part\u00edcules donen lloc a diversos tipus de s\u00f2ls, com ara marga sorrenca (una barreja de sorra i llim), argila llimosa (una barreja de llim i argila), etc. La textura ideal del s\u00f2l per a l’agricultura dep\u00e8n de les necessitats espec\u00edfiques de les plantes que es cultiven, i es poden utilitzar esmenes del s\u00f2l per millorar l’estructura i la fertilitat del s\u00f2l.<\/p>\n\n\n\n

    \"\"<\/figure>\n\n\n\n

    Com a exemple clau, la terra franca<\/strong> \u00e9s una barreja ben equilibrada de part\u00edcules de sorra, llim i argila. Espec\u00edficament, un 40% de sorra, 40% de llim i 20% d\u2019argila. Ofereix una bona retenci\u00f3 d’aigua, drenatge i capacitat de retenci\u00f3 de nutrients, el que el fa ideal per al creixement de les plantes. La terra franca sovint es considera el millor tipus de s\u00f2l per a la jardineria i l’agricultura per la seva versatilitat i fertilitat!<\/p>\n\n\n\n

    Per acabar, i a nivell de curiositat, hi ha un altre s\u00f2l que tamb\u00e9 es considera altament f\u00e8rtil: el s\u00f2l volc\u00e0nic. <\/strong>Pel seu ric contingut en minerals, excel\u00b7lent drenatge, retenci\u00f3 d’humitat, aireaci\u00f3, pH lleugerament \u00e0cid i propietats fertilitzants naturals de la cendra volc\u00e0nica, els s\u00f2ls d\u2019aquest origen proporcionen un entorn \u00f2ptim per al creixement de les plantes, donant lloc a una vegetaci\u00f3 exuberant i productiva a les regions volc\u00e0niques!<\/p>\n\n\n\n

    Refer\u00e8ncies:<\/strong><\/p>\n\n\n\n